bOOmbO Y PLATILLO: de gener 2018

dimarts, 30 de gener del 2018

1. Cerca informació sobre el que és una Dictadura. Penja imatges representatives i les expliques.

és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una inclinació a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.
Resultat d'imatges de dictadura

NO PUEDES HACER NADA....

2. Què creus que es vol dir quan es parla d'una dictadura encoberta? Justifica la teva resposta.

dilluns, 29 de gener del 2018

L'accentuació

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantaré comitè mossèn cafè aprèn

entén puré ale pagès imprès

irlandès cinquè nomes entès també

consomé congres gairebé faré interes

aixo ressò boirós afició ambdós

espòs presó arros coto refós

exclòs allò però sinó curiós

talòs gloriós repòs difós inclòs

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuet colliu demà permís aniran

algun llumins Ramon porro avis

aixi crostó votació anireu Ferran

proces respon cigró campió espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corríem deies telefon dèbil rèiem

escrivia orígens parlàvem orfe fessin

xerif llapis avisaven nuvol diguéssiu

fèieu cantàveu fenomen sortíeu cérvol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia espaiosa patiria trajectòria mengessin

artilleria pólvora Letònia policia càmera

acadèmia església pertinent feréstega origen

palau et hostilitat ciència exigua dolentíssima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei olimpíades diòptria xassís elit

xandall medul·la víking rèptil període

atmosfera intèrfon pneumònia termòstat tulipa

isòbara míssil futbol tèxtil omòplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, però nomes recordo que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, però, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauríem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’ultim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia reassegurances amb estupidesa pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar assegurança, va sonar una aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francs, però nones li ho sembla, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Alló era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.

Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Vall daura veies afixi que obri els ulls fou una tórtora a ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafre amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estreny el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortera havia parrupejat a la finestra. Base que era una tortera perques la Sofia degui: “Miri, mama, una tórtora. Tan salvatges que son…” No se havia recordat mai mes. La tortera, abans emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a ultimi es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encesa. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], autor angloindi Salmai Rudistes va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir anyal següent). El tirol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’India, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes desprès de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, Matthew Treme

SOLUCIONARI:
https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/

dijous, 18 de gener del 2018

Nació i Estat

1. Cerca la diferència que hi ha entre Nació i Estat i la similitud.

Una nacio es un grup de gent que per motius geografics i sociologics i culturals es senten una unitat, en poden parlar per tant de nacio valenciana, catala, vasca. Un estat pot ser dues coses o be una nacio en ejercit que la defenga o be un territori plurinacional controlat per un mateix poder politic, que per el temps i per la maquinaria propagandistica acabara convertintse en nacio
2. Quines són les funcions de l'Estat?

una funció d'estat o variable d'estat és una magnitud física macroscòpica que caracteritza l'estat d'un sistema en equilibri. Donat un sistema termodinàmic en equilibri pot escollir-se un nombre finit de variables d'estat, tal que els seus valors, determinen unívocament l'estat del sistema.

dimarts, 16 de gener del 2018

Dona d'aigua

DONA D'AIGUA

Es pentinava,

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera,

cantant,

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua,

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet,

tota bellesa ho pot ser.

Les pedres que trobeu vora

estanys,

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder

resistir-se a l'encanteri

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.Les dones d'aigua (també dites dones de fum i d'aigua, encantades, aloges, goges o paitides) són éssers de la mitologia catalana,^[1] figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

EL SALTANT DE LA DONA D’AIGUA A Arbúcies hi ha un indret que du per nom una llegenda: el Saltant de la Dona d’Aigua. És un lloc fresc i arrecerat, tancat entre el brancam i les roques, que bressola i escup en tres salts, les aigües de la riera Xica. La història que aquí us presentem és, una de les més populars del Montseny, i té com a protagonistes un hereu, una dona d’aigua i aquest indret encara avui ben present. L’escriptor Víctor Balaguer la recollí i popularitzà en el llibre Al pie de la encina. Conta la llegenda que un bon dia l’hereu de Can Blanc (Arbúcies) va sortir a caçar per aquelles terres com havia fet tantes vegades i se li va fer de nit a prop del gorg. Cansat, va aturar-se a descansar en unes pedres i sense adonar-se’n l’acabà vencent la son. De sobte, una remor el va despertar: eren les rialles de les dones d’aigua que es banyaven en el gorg. L’hereu tragué el nas per damunt les roques i va veure per un moment les nimfes, que astutes, es van adonar de seguida de la seva presència. Al cap d’un moment, ja totes s’havien fet fonedisses. Totes menys una, que no podia deixar de mirar-lo. Immòbils, meravellats l’un de l’altre, van compartir els silenci i ben aviat es declararen l’amor. L’hereu li demanà que fos la seva muller i ella va acceptar amb una sola condició, que mai li recordés el seu origen i ni una sola vegada tornés a fer esment de la seva condició de dona d’aigua. L’hereu acceptà i encetaren una vida junts. El mas anava creixent i la hisenda era pròspera i ben aviat van arribar una filla i un fill. Els anys passaven i ningú sabé mai qui havia estat ella. Un dia però, passà el que mai hauria d’haver passat. L’hereu i la dona discutien sobre l’administració d’unes terres i ell perdé els estreps: “Què n’has de saber tu de quin blat hem de plantar si et vaig treure de l’aigua i no sé ni de quin ventre t’han parit!” La dona empal·lidí de cop, féu mitja volta i arrancà a córrer cap al bosc. Ell entengué de seguida el que acabava de fer i va córrer darrere d’ella cridant “perdona”, “perdona, estimada”. Però era massa tard. La dona va seguir sense girar-se ni un moment, pujà camí del gorg i quan va ser a dalt va llançar-se daltabaix per desaparèixer per sempre més a les seves aigües. A partir d’aquell dia, la tristesa s’enquistà en l’hereu i la casa i per més desgràcia, la hisenda començà a anar malament. Prou va buscar-la l’hereu, però amb el temps es va convèncer que no tornaria. Vet aquí que un dia però passà una cosa extraordinària. L’hereu arribà a la casa de bon matí, després d’haver maldormit al costat del gorg i trobà que la casa estava polida i endreçada i el fills pentinats i vestits. “Qui ha fet tot això?” els preguntà i quedà meravellat en sentir: “Ha sigut la mare. Ha vingut aquesta nit”. L’hereu recuperà l’esperança. La nit següent encengué un bon foc i s’hi quedà a la vora, amb la idea de passar la nit en vetlla per veure-la arribar. Però al cap d’unes hores un son profund se l’endugué. Aquella nit, tampoc podria veure-la. Així es va anar repetint: nit rere nit, la dona d’aigua tornava per estar amb els fills i nit rere nit l’hereu es fonia en un son profund. Una matí però, la sorpresa de l’hereu va ser doble. Els fills es llevaren vestits i pentinats com cada dia però aquell cop, en la cabellera de la nena, hi brillaven dues perles. L’única explicació que sabé donar la nena fou que la mare, en pentinar-la, havia plorat. Aquelles llàgrimes, que es repetiren diverses matinades, van permetre salvar la casa i recuperar, si no la felicitat de l’hereu, sí la riquesa d’aquella casa. De la dona d’aigua no se’n sabé mai més res però diuen que encara avui, des del gorg, explica llegendes a aquells que s’acosten al Montseny amb ànim d’escoltar-la.

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

Diu que les dones d'aigua eren molt guapes i que sortien de la superficie pareixien fum.

4. Per què eren perilloses?

Per que la seva mirada tornava pedra.

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

que se diu que son gent que ha caigut en la tentacio de mirar una dona d'aigua i acabat transformat per pedre.

stop bulling

Stop bullying

1. Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament.l bullying es el maltrato físico y/o psicológico deliberado y continuado que recibe un niño por parte de otro u otros, que se comportan con él cruelmente con el objetivo de someterlo y asustarlo, con vistas a obtener algún resultado favorable para los acosadores o simplemente a satisfacer la necesidad de agredir y destruir que éstos suelen presentar.

El bullying implica una repetición continuada de las burlas o las agresiones y puede provocar la exclusión social de la víctima.

2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...

María tiene hoy 19 años y ha salido del pozo. Por eso puede hablar con tranquilidad y relatar su historia, "como quien recita una lección", al diario español El Mundo.

Sus compañeros le hacían comer su propio vómito y hasta llegaron a romperle la nariz durante una clase de gimnasia. Sus profesores, responsables de protegerla, alentaban la violencia en su contra "para que se haga fuerte". Para la dirección del colegio, la niña era una manipuladora que lo inventaba todo. Hasta que María, que por ese entonces ya había cumplido los 14, tragó 12 pastillas de calmantes y pasó dos días internada en grave estado.

"Hay un momento en el que crees que la vida es eso. Que tú eres así, débil. Que la gente es mala. Que no sólo es que haya unas niñas malas que te fastidian: es que los profesores lo permiten, e incluso participan. Y empiezas a pensar que es mejor que tu madre no vaya a quejarse al colegio. Porque cada vez que va, la cosa empeora. Primero no quieres ir al colegio. Luego no quieres salir de casa. Y al final ya no quieres salir ni de tu habitación", relató María a los periodistas Quico Alsedo y Pablo Herraiz.

3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què?

dimecres, 10 de gener del 2018

La acentuación

CONTESTA LAS SIGUIENTES PREGUNTAS:

a) ¿Cuál es la diferencia entre el acento prosódico y el acento ortográfico

accento prosodico el la silalaba tonica de cada palabra y el acento ortografico son las tildes

b) ¿Es cierta la afirmación de que todas las palabras tienen acento, pero no todas tienen tilde? no todas pero la mayoria

c) ¿Puede tener más de una tilde una palabra? no ¿Y más de un acento prosódico?no

d) Indica pares de palabras cuya pronunciación solo se diferencie por la posición del acento. ¿Se te ocurre además alguna terna? iglésia Arón

e) En la edición de 2010 de la Ortografía de la lengua española se eliminó definitivamente la tilde de palabras como guion, hui yfie. ¿Cuál es la base de esta decisión? ¿Por qué resulta coherente?por que se les añade un gian para separarlo, por que resulta coherente.

f) ¿Qué es lo que lleva a tantas personas a tildar ti?

g) La tilde diacrítica se utiliza para diferenciar en la escritura dé (del verbo dar) y de (preposición). ¿Por qué no se hace lo mismo con di (del verbo dar: Yo di diez euros) y di (del verbo decir: Di la verdad) o con fue (del verbo ser: El abuelo fue picador) yfue (del verbo ir: El abuelo fue a la mina)?

1. Coloca tilde en las palabras que la necesiten.

a) Sólo el sabe lo que tiene en la cabeza.

b) Pues sí que te lo he advertido alguna que otra vez.

c) Yo no quiero más que 15 o 16 galletas.

d) No se sí mi hermano va a venir esta tarde.

e) Tu vete con estos a dar una vuelta que yo me quedo en casa ensayando el do, re, mi, fa, sol, la, si.

f) Dile a Ramírito que le de la mitad a su hermana.

g) Ese es el ámigo con el que suele tomar el te por las tardes.

h) Para mi que esta aventura nos ha de costar cara, mas no he de ser yo quien quede por cobárde.

i) Aquel es para tí (el que va marcado con la letra te).

j) Tu sobrino se ha divertido mucho probando todos los tés.